Espanya com la URSS

Sovint en alguns sectors de l’independentisme se senten veus que diuen que Espanya acabarà com la URSS. Sense cap tret a l’aire diferents territoris aniran assolint la seva independència, amb pau i sense que el govern espanyol hi pugui dir ni fer res.

Són masses anys els que porta Espanya vivint una vida que no mereix. La cultura imperialista els hi ha passat factura. Masses segles recaptant diners de les colònies i vivint el dia a dia, sense treballar, sense invertir ni pensar en el futur.

Avui però, en mig d’una crisi global i d’una Espanya inviable la corda segueix tensa però ja està a punt de trencar-se. Catalunya s’independitzarà i el mapa espanyol segur que canviarà. Qui voldrà ser espanyol quan el motor hagi creat el seu propi xassís?

Doncs bé, aquesta petita i humil reflexió no només està en boca de sectors independentistes sinó que també ho pensen geopolítics russos que asseguren que Catalunya  s’independitzarà i Espanya acabarà convertint-se en un estat confederal.

El grup d’experts geopolítics russos han creat una teoria analitzant alguns codis oberts de la CIA, les Forces Armades de la Federació Russa i altres estudis de reconeguts geopolítics com Alvin Toffler o Samuel Huntington. En ella, teoria que ja han publicat diversos mitjans anglesos i russos, diuen que abans del 2035 el mapa fronterer d’Europa haurà canviat, i a Espanya de forma significativa, ja que Euskadi i Catalunya s’hauran independitzat.

Espanya seguirà sorda, fent cas omís als advertiments internacionals. Els catalans però, estem fent història caminant ja cap a la llibertat.

Article publicat a directe!cat

Front comú contra Montoro i clatellada al PSC menys democràtic

Representants de CiU i ERC ja s’han trobat per coordinar l’estratègia que empraran per plantar cara al ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la que proposaran la flexibilització del dèficit, passant-lo del 0,7% d’aquest 2013 al 1,5%.

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia, també ha avançat en la lluita per un repartiment del dèficit més just i ha assegurat que “no té ni cap ni peus” la demanda del 0,7% del govern espanyol ja que això “implica un superàvit de 800 milions d’euros en un moment que l’economia catalana està en recessió”.

La trobada entre convergents i republicans ha servit també per preparar la declaració institucional sobre el dret a decidir que es farà aquest mes de gener al Parlament. Un dret democràtic que segons el PSC no és apte per als ciutadans de Catalunya.

El PSC s’ha desdit de l’abstenció que va anunciar Pere Navarro, primer secretari del PSC, en relació als temes relacionats amb el dret a decidir del poble de Catalunya. El portaveu del partit, Jaume Collboni, ha declarat que “el dret a decidir no és el nostre projecte polític”.

Es veu que per al PSC, sempre depenent dels socialistes espanyols, els interessos i les diferents lluites de poder estan per sobre de la democràcia i la llibertat d’un poble a escollir lliurement, i en pau, el seu paper al món.

El PSC no formarà part del consell de la transició nacional i una vegada més girarà l’esquena a la majoria del poble català. Quan Catalunya sigui Estat necessitarem socialistes que pensin en clau catalana, que siguin demòcrates, progressistes i no obeeixin a cegues  les ordres interessades de la seva cúpula.


Article publicat a Directe!cat

Rere un cartell, venda o lloguer

Aquests mesos he estat buscant habitatge per anar a viure amb la meva parella i m'han cridat l'atenció les milers d'històries que hi ha rere un cartell de "en venda" o "lloguer"

La nostra particular aventura va començar ara fa mig any quan començàvem la cerca d'un habitatge perfecte per les nostres necessitats. No era una feina fàcil compaginar les obligacions amb la inversió de temps per trobar aquell racó on vols arrelar. No era fàcil de gestionar, no era senzill ni moltes vegades engrescador. Vam visitar quantitat d'habitatges. En sis mesos i amb una mitjana de quatre pisos per setmana se'n poden visitar molts, potser masses.

Les hem vist de tots colors. Des d'un pis podent i fosc, d'altres magnífics, un amb substàncies legalment qüestionables... però tots tenien una cosa en comú, una història, unes vivències que per alguns van ser molt bones i per a altres no tant. Des de parelles que han trencat (desgraciadament la majoria), famílies que han progressat i han marxat a un espai més ampli, persones que s'han arruïnat...

Després de molts mesos cercant habitatge l'hem trobat. Sí, a Sant Cugat i ben a la vora de casa. Ara emprenem una nova aventura, la de moblar-lo, però abans d'iniciar aquest segon procés del nostre projecte volia donar les gràcies a tots aquells agents immobiliaris que han dedicat el seu temps a ensenyar-nos habitatges. La feina de l’agent sovint passa desapercebuda però la veritat és que és cabdal per trobar el teu racó. També vull encoratjar a tirar endavant a totes aquelles persones que se senten obligades a canviar d'habitatge o que simplement el perden.

Lluitant, amb energia, tot ho podem canviar.

Informació agència immobiliària Feliu Franquesa

Article publicat a Directe.cat 
Article publicat al Tot Sant Cugat