Ens diuen rates, i potser ho semblem

Són molts els insults que rebem els catalans. Sovint, els cavernícoles espanyolistes s’escalfen el cap per buscar aquella paraula, conducta o acció més ofenedora, aquella paraula màgica que els enervarà i els farà sentir més homes , més dignes, més patriotes espanyols.

Busquen paraules que facin mal i busquen reaccions que ens equiparin a les seves males pràctiques. Els independentistes però hem d’estar per sobre del joc brut de l’Espanya rància. Hem d’estar per sobre de tot això, som majoria, som constructius, hem d’anar units i ens ho hem de creure.

Porto dies caminant i veient que no hi ha cap comunitat de veïns sense  estelades als balcons. Que no hi ha cap desplaçament al tren on no senti una conversa sobre la viabilitat de la Catalunya independent... Estem guanyant la partida abans de jugar el partit però hem de seguir entrenant, hem de seguir treballant, convencent i preparant el terreny per un futur millor.

Que siguin ells, els que volen una Catalunya pobre i espanyola , els que perdin el temps buscant estratègies per enganyar i ofendre la dignitat dels catalans. Nosaltres mentre buscarem noves fórmules i seguirem fent allò que ens caracteritza; treballar i plantar cara a les adversitats.

Sí, potser sí que els independentistes tenim alguna semblança a les rates. Els feixistes no van tan errats.  No vivim a les clavegueres ni tenim la ràbia, però gràcies a Espanya, a les seves institucions i als seus polítics, ens estem multiplicant igual que ho fan les rates.

Article publicat el 2 de novembre al Diari de Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

Celebrar el 12 d'octubre

A casa sempre hem celebrat el 12 d'Octubre com una festivitat especial. És un dia festiu en què, com és habitual, la gent s'expressa com vol i aprofita per viure un dia diferent, sense feina o amb menys feina. Sempre hem celebrat el 12 d'Octubre, i no som espanyolistes ni res semblant. No, tampoc som ganduls, ni ens agrada aprofitar una festivitat forana per descansar o deixar de fer les nostres obligacions. Cada 12 d'octubre, el mateix dia que a prop alguns feixistes celebren el dia de la raça, nosaltres posem l'estelada al balcó i celebrem l'aniversari del pare.

Aquest any, més que mai, celebrem que fa 60 anys, i ho fem doblement contents, tot sabent que aquell que va néixer amb unes lleis que l'obligaven a dir-se Pedro ara es diu Pere i aviat serà tan lliure com un andorrà, un francès o un anglès.

Els de casa volem aprofitar aquestes ratlles per a felicitar el pare en aquests 60 anys tant ben portats, animar a la gent a treballar durant el dia de la hispanitat, perquè nosaltres avui celebrem un aniversari important però sense ell, avui, no tindríem res a celebrar.

Article publicat e EL PUNT AVUI el 9 d'octubre
Article publicat a LA VANGUARDIA el 10 d'octubre
Article publicat al setmanari TOT SANT CUGAT l'11 d'octubre
Article publicat a Directe!cat

Contra el missatge de la por

La por és una emoció que serveix per avisar d’un perill, per a preparar-se per a reaccionar en situacions adverses. Diuen que es pot sentir, escoltar, que pot generar problemes psicològics, que genera estrès... Res d’això descriu cap símptoma del que aquests dies fan els senyors del PP, de Ciutadans o de qualsevol altre racó marginal que menteix i procura el trencament dels somnis de la majoria del poble català.

De fora vingueren i de casa ens tragueren. Sí, de fora van arribar els atacs i els menyspreus i de casa ens tragueren per sortir al carrer i amb la pau i l’educació que ens caracteritza, organitzar-nos en el camí cap a la independència.

Els espanyols que vomiten mentides i bramen contra la nostra llibertat tenen por, por a la democràcia. La por s’encomana. S’olora, s’insinua. La podem veure de lluny, com s’acosta, com ataca i espanta els nostres avis, als nostres pensionistes, als aturats, als indecisos, ... als més vulnerables.

Ens cal criteri per poder destriar les millors conclusions. Tenim les eines a l’abast i només cal ordenar idees i valorar conceptes. El president Mas va demanar als catalans que facin cas omís a les amenaces i exerceixin el seu dret a vot “amb llibertat”, ja que “ningú pot utilitzar les armes per anar contra un poble que tria el seu futur democràticament”.

I més enllà de la por física, recordem que el capital no té sentiments, té interessos. Uns interessos econòmics que avui, més que mai, només podrem defensar des de Catalunya. Cal tenir-ho clar, quan abans millor, perquè a Espanya el PP i el PSOE ho tenen molt clar i ja fan, per exemple, un front comú contra el corredor Mediterrani.

Article publicat a Directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat