Estem preparats, amb l’Estat propi serem el setè més ric d’Europa

Com un riu subterrani el corrent independentista cada dia té més força. Els sentiments juguen el seu paper, la cultura i la tradició també però és l’àmbit econòmic qui pot ser determinant, tant per als ciutadans de Catalunya que podrien millorar la seva qualitat de vida, com per la resta d’europeus que veurien Catalunya com un Estat del sud que pot aportar i no només ser subvencionat.

La UE avui ja observa amb atenció l’esforç de la Generalitat per retallar despeses i superar la crisi econòmica. L’esforç del govern català per retallar un 10% de les despeses, mentre l’Estat espanyol està sota sospita en els mercats, és una molt bona actitud que ja ha estat ben valorada a Brussel·les.

El govern d’Artur Mas està fent els deures, i és que el president sap com recuperar la interlocució al màxim nivell amb la UE, tal com feia Jordi Pujol per defensar els interessos de Catalunya. Mas intensificarà les relacions internacionals mentre els empresaris catalans seguiran ampliant els seus mercats.

La xifra de negoci del sector del cava, per exemple, s’ha incrementat un 11% gràcies a l’augment de les exportacions. Tant és així que ha assolit un rècord històric de vendes al produir 244,8 milions d’ampolles durant el 2010. Estar obert al món és bo per l’empresariat, assolint l’Estat propi Catalunya estarà més oberta al món.

L’últim rànquing fet públic per Brussel·les exposa que si Catalunya fos un Estat seria el setè més ric d’Europa. Comparant el PIB català amb el dels 27 Estats de la UE, quedaria per darrera de Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria, Dinamarca i Suècia. Tot i això Catalunya va perdent posicions mentre segueix convivint amb Espanya com una regió, com una comunitat autònoma. Ser competitiu, existir al món i ser solidari amb Europa no es pot compaginar amb ser espanyol.

Article publicat el 3 de març al Diari AVUI
Article publicat a directe!cat

Reagrupament, ESADE i independència

Quan un projecte no funciona cal replantejar-lo de d’alt a baix i buscar-li solucions viables. Reagrupament va fracassar a les passades eleccions autonòmiques i cal encaixar-ho per a saber  buscar una sortida favorable i no obstaculitzar el creixement independentista.

Avui l’objectiu de Reagrupament ha de ser el de sumar i multiplicar, no deixar mai d’agrupar i anar fent gran la bossa, seguir treballant i mai esdevenir contraproduent. Ha quedat demostrat que l’estratègia que va seguir el partit no ha funcionat, sigui per poca professionalitat, per baix finançament o per no haver arribat prou bé al poble, però ara ha de moure fitxa i decidir quin ha de ser el seu futur, al costat de qui vol anar, amb façana de partit, d’associació, de grup, coalició o plataforma.

Els projectes que no funcionen s’han d’analitzar, estudiar-los i treballar-los per arribar a objectius satisfactoris sense que morin ni quedin d’esbiaixats dels plantejaments inicials. Catalunya, per exemple, no ha aconseguit encaixar a l’estat espanyol i sembla que per fi algú mou fitxa i comença a pensar en solucions viables.

Segons un estudi d’ESADE i la Fundació Carulla, la meitat dels catalans estarien a favor de la independència. Davant la pregunta “Vol vostè un estat independent dins de la Unió Europea?”, el 45% dels catalans votarien sí, i és que l’estudi afirma que l’independentisme s’ha triplicat en l’última dècada.

Evolucionar o morir, aquesta és la frase que tant Reagrupament com Catalunya han de tenir al cap. Quasi la meitat de la societat catalana ja sap cap a on anar, ara però, falta que l’altre meitat també ho vegi.

Article publicat el 25 de febrer al Diari AVUI.
Article publicat el 4 de març al setmanari TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Llibertats ferides, TV3 mor al País Valencià

Després de vint-i-cinc anys emetent per terres valencianes, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) s’ha vist obligada a tallar les emissions de TV3. El govern de Francisco Camps amenaçava l’entitat amb multes de 60 mil euros per cada mes que mantingués obertes les emissions.

Amenaces, tensions, multes i sancions són les armes que empra el govern espanyolista per a seguir el seu projecte de divisió i confrontació. Com a cap del femer, Francisco Camps, ha aprofitat la introducció de la TDT per deixar el poble valencià sense senyal de TV3.

Una de les característiques de la TDT és ampliar l’espectre televisiu, al País Valencià però ha estat l’excusa per censurar un canal català i atemptar contra la llibertat d’informació, una extensió del dret a lliure expressió, dret humà fonamental reconegut en el dret internacional.
 
Article publicat a directe!cat

Austeritat sí, fer el tonto no

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha tancat la porta a les propostes de CiU i ERC per impulsar un nou pacte amb l’Estat i ha advertit que el sistema de finançament és intocable. El front català a Madrid vol establir un pacte fiscal o un model semblant al concert econòmic basc però ZP ja ha advertit que “no revisarem el model cada quatre dies”.

És evident, encertat  i raonable que en temps de crisi un s'estrenyi el cinturó, però no és just ni ètic que en temps de vaques magres se segueixi exigint i espoliant als catalans. Com bé ha apuntat el portaveu d’ERC, Joan Ridao, si es retalla més autogovern s’haurà de posar límit a la solidaritat.

Els catalans fa temps que s’haurien d’haver emancipat i ara, amb 2.300 milions d’euros sense invertir, segons la disposició addicional tercera, i 1.450 milions per pagar dels Fons de Competitivitat, ja no hauria d’esperar res més per prendre la decisió. El govern espanyol ja porta massa temps incomplint les seves promeses i trepitjant el nostre futur.

 Després que l’Estat negués que s’avencessin els diners del fons per salvar la Generalitat del seu ofec, ha quedat clar que no donaran cap cop de mà quan Catalunya ho necessita, al contrari, seguiran exigint impostos per a seguir mantenint el regnat castellà.

Per què no deixem de fer el tonto i tanquem l’aixeta? És paradoxal que transferim més diners dels que ens tornen i quan els necessitem ens tanquin la porta. Fem-ho i amb austeritat podrem tirar endavant.

Article publicat a directe!cat

Catalanista i gai? Frustració i molta ràbia des de les cavernes

Des de fora de casa sembla que quan Catalunya guanya, Espanya perd. La “caverna” mediàtica espanyola així ho interpreta i se’n fa ressò cada vegada que a algun català se li és reconegut algun mèrit.

L’èxit català als premis Goya ha deixat de manifest la ràbia i la frustració d’alguns espanyols envers les nostres victòries. Ha quedat molt clar en l’editorial i l’article d’opinió que ha publicat “La Gaceta”, del grup Intereconomía, dedicat a la pel·lícula d’Agustí Villaronga, Pa negre.

Els hereus del franquisme sovint publiquen atrocitats estranyament fonamentades i aquesta vegada s’han centrat en Pa negre, tot dient que l’han fet  triomfadora dels Goya perquè dins l’Acadèmia de Cine espanyola existeix un “lobby catalanista i gai”, a més d’excusar-se dient que a l’Acadèmia hi ha “un front catalanista” que “han votat a una” en detriment dels castellanoparlants que s’han “dividit” per la llei Sinde.

L’estira i arronsa de les nostres relacions amb Espanya cada dia tensen més la corda. Els que van guanyar una guerra, potser poden seguir enaltint els seus escuts, castes i tronats càntics, però cada vegada hi ha més gent com l’entrenador del Girona, Raül Agné, que defensa els seus drets amb elegància per demostrar que la caverna està de retirada i tenen les de perdre.

Article publicat el 18 de febrer al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

Moments; caminar per córrer

Ets viu i somrius envoltat de color, de pau i serenitat. Hi ha moviment al teu voltant però ets capaç d’abstreure’t i gaudir analitzant l'entorn. No hi ha presa, no hi ha soroll. Saps on vols anar, com arribar-hi, ho tens clar.

La vida gira al teu voltant com una ruleta, com un joc finit on ets lliure de participar. Lliure com l'aire que et despentina, que t'acaricia la cara i t'apropa aromes llunyans.

Així és el moment, així és quan prems el fre i obres els ulls, olores i t'adones que vius, que fas girar el món, que el teu caminar és la cursa de molts i aquesta la vida que t'has creat.

Article publicat a directe!cat

Trencar amb Espanya en només 4 anys

Fa mesos que segueixo els moviments de CiU i d’alguns partits del nostre Parlament i estic més que sorprès de com estan treballant. Tant els diputats de Solidaritat com els convergents o independents que formen part del Govern de la Generalitat estan fent una valuosa i històrica feina.

Els nostres dirigents han de ser conscients del que els ha tocat viure, aquesta no serà una legislatura que passarà a l’oblit. Durant molt de temps hem sentit a parlar de legislatures de canvi, el moment del canvi real, més canvi i després ja una mica més de canvi acompanyat d’algun eslògan marquetinià, aquesta però serà la legislatura del trencament real, un canvi diferent.

La nostra realitat dins d’Espanya cada dia s’entén menys. Durant dècades s’ha treballat per fer encaixar el concepte de Catalunya dins un Estat immòbil i artificial, no obstant això, avui ja estem vivint el final de la transició, que sumat a la crisi econòmica, la retallada de l’Estatut i el poc respecte cap a les nostre reivindicacions, només hi ha un possible resultat.

Com bé ha dit l’expresident  Jordi Pujol, “la relació entre Espanya i Catalunya mai havia estat tan malament, i anirà a pitjor”. I en relació a les declaracions de Pujol, el conseller d’Interior, Felip Puig, deia que “si no ens deixen ser una part de l’Estat amb totes les nostres condicions, buscarem altres vies”.

Puig creu que el “model autonomista que ofega Catalunya s’ha acabat” i que aquesta podrà ser la legislatura del “trencament”. Amb Espanya cada vegada més enrucada i la corda cada cop més tensa, cal que els nostres polítics s’adonin de que cap partit ens portarà a la independència, sinó el profund diàleg intern i la suma de tots ells.

Article publicat a directe!cat

Independència a debat, Espanya en contra

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit la proposició de llei de Solidaritat sobre la declaració de la independència de Catalunya. Els vots favorables de CiU han permès que el Parlament  pugui debatre la declaració durant el proper mes de març o abril, i com ha dit Uriel Beltran, “per primera vegada a la història hi haurà un debat sobre la independència de la nació catalana al Parlament”.

El Parlament debatrà sobre la declaració de la independència mentre Catalunya seguirà al punt de mira, sent el centre d’atenció de la resta de l’estat espanyol no només pel seu camí alliberador, sinó per les presents i modestes demandes d’un finançament més just.

El president de la Generalitat, Artur Mas, es va reunir amb l’executiu espanyol, José Luis Rogríguez Zapatero per reclamar-li els 2.109 milions d’euros que l’Estat deu a Catalunya. De la reunió se’n van treure 700 milions d’inversió en infraestructures, el permís per poder endeutar-se i l’evidència penosa del nostre llarg turment, provocada per la dependència obligada a un Estat que no ens estima i a uns polítics que encara no volen plantar-se.

Catalunya no recuperarà els diners que els seus ciutadans paguen a Espanya, tampoc aconseguirà un finançament just ni el “permís” per autogestionar-se . El que sí que recollirà seran les continues mostres de despreci i la inviable entesa amb la resta de l’Estat. I es que després de la reunió de Mas amb Zapatero són molts els que s’han pronunciat contra Catalunya.

El batlle de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, deia que l’autorització que s’ha donat a Catalunya és “una discriminació clara” als madrilenys, mentre María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, es preguntava perquè els espanyols han de pagar el “malbaratament” del tripartit de Catalunya...

El president del govern regional de Navarra assegurava que els qui “s’han extralimitat” en matèria del dèficit establert “no poden ara tenir el favor de l’Administració”. A Castella-la Manxa s’ha dit que no accepta ni acceptarà “un tracte discriminatori”, quan el conseller d’Economia de Canàries ja parlava del principi d’acord entre Catalunya i Espanya com un ”aixecament de camisa”.

Article publicat a directe!cat

Guerra contra Guerra

El president de la Comissió Constitucional del Congrés espanyol, Alfonso Guerra, ha reconegut sentir una "gran satisfacció personal" per la retallada que es va aplicar a l'Estatut. Ha reconegut que li hauria agradat poder retallar deu articles i disposicions més i ha aprofitat per dir que vol posar fi a "les peticions infinites" de les comunitats autònomes.

Aquest socialista espanyol sembla que no hagi entès res. Suposo que les coses des d'Espanya es veuen d'una altra manera, però voler aprofitar la crisi per acabar amb les "peticions infinites" és del tot demagògic.

Les possibles retallades a les autonomies acabaran amb una encertada puntada de peu que demostrarà com el socialisme espanyol és tant carrincló i caspós com el PP, espanyolisme garrulo amb grans dosis de patriotisme.

Una de les vergonyes d'Espanya és que tant la tancada dreta com l'esquerra farsant són l'única alternativa. A casa però, una de les vergonyes és que el socialisme català segueix baixant-se els pantalons i formant part del circ de Guerra, Bono i altres xungos xerraires.

Article publicat el 8 de febrer al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat

Com una dona maltractada

L’independentisme evoluciona, és viu i políticament molt actiu. El govern cedirà urnes per a les consultes sobiranistes, el conseller de cultura vol internacionalitzar la cultura catalana, l’expresident Pujol es va declarar independentista no fa una setmana, el poble es mobilitza per la propera consulta i avui, Solidaritat Catalana per la Independència, ha presentat al Parlament una proposició de llei per declarar la independència.

Aquestes són només algunes de les petites passes que anem donant cada setmana i ens apropen més al nostre horitzó. El missatge va quedant i cada vegada són més els convençuts que veuen l’Estat propi com la sortida viable a l’afany de seguir existint.

Mentre però, la devastadora xifra d’aturats no descansa i a Catalunya el nombre de persones sense feina ja se situa en 589.626. Segons el Ministeri de Treball i Immigració, l’atur ha pujat un 4,79% durant el mes de gener i ha deixat sense feina a 26.950 persones.

Aquestes són dades que fan reflexionar però no eviten que puguem dedicar uns segons d’atenció a les sempre destructives declaracions del Partido Popular. Els espanyolistes han acusat la formació de Joan Laporta de fer perdre el temps als parlamentaris, referint-se a la proposició de llei per declarar la independència.

El PP ha anat més lluny i ha deixat en evidència la seva capacitat en reconèixer que el partit no és capaç de fer dues coses a l’hora. És per això que ha instat als partits a centrar-se en resoldre la crisi i l’atur. I mentre uns bramaven a Barcelona, el despistat d’en Vidal-Quadras es mofava del president de la Generalitat per anar a Madrid en classe turista...

Sembla ser que als del PP els gestos d’austeritat no els hi agraden. Tampoc els hi agrada la pluralitat, el dret a decidir, la democràcia, el diàleg, la llibertat ni la veritat. Així doncs, quan el PP governi a Espanya quin sentit tindrà seguir malvivint? Catalunya és la dona maltractada d’un marit que no l’estima.

Article publicat el 7 de febrer al Diari Avui.
Article publicat a directe!cat